NOT SORRY,
I’M INSÒLIT

Manifest:

Ens passàvem els dies, els mesos o els anys intentant semblar normals,
perquè ens acceptessin com dels seus, 
perquè ens veiessin com ells i perquè ens sentissin a prop.
Però per sort va arribar el dia que ens vam adonar que res era més estrany que intentar semblar normals,
perquè no ho érem, però sobretot perquè no ho volíem ser.

Perquè el que nosaltres entenem com a cuina és diferent al que entenen els demés,
i el que entenem com a amor, tampoc no té res a veure.
La lluita la portem tatuada al front i el destí, marcat entre cella i cella.
Perquè no fem les coses perquè ens reconeixin com un dels seus,  
sinó com el millor de tots els nostres.

I vam veure que no érem normals, perquè la nostra ambició era major,
I nosaltres no volíem fer-nos rics, sinó sentir-nos-hi,
nosaltres no creàvem per crear, sinó per creure-hi.
Nosaltres volem ser únics, però a través de la unió: 
de coneixements, de persones, de talents, de sabors, de països i d’ ambicions.

Volem no ser com tots, però compartir-ho amb tothom.
Volem ser anàrquics perquè seguim una sola i gran norma:
si no sents amor pel què fem i si no hi creus, no pots estar aquí,
perquè l’única manera d’impulsar-se cap a les estrelles és
tenir els peus a terra i empènyer amb força cap amunt.